El Jaciment paleolític de Mediona I / Jordi Estévez, Gerd Weniger
Estévez Escalera, Jordi


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 1989-1990 (1991) , p. 7-18 : il.
Bibliografia.

La Micromorfologia de suelos como técnica para el análisis de rasgos edáficos de orígen antrópico / M. Taulé Delor
Taulé Delor, M.


En: Arqueología Espacial : Revista del Seminario de Arqueología y Etnología Turolense. Teruel, núm. 16-17 (1993) , p. 353-362 : il.

El treball que es presenta és l'aplicació d'una nova tècnica d'anàlisi per a reconeixer processos postdeposicionals de tipus geogènic i antropogènic, relacionats amb jaciments arqueològics. El treball inclou una anàlisi micromorfològica d'una estructura de combustió en cubeta del jaciment paleolític Mediona I (Sant Quintí de Mediona). La metodologia que es va emprar fou la següent: extracció de mostres en el camp, consolidació de les mostres amb resines sintètiques de poliester, fabricació de llàmines primes, i l'anàlisi microfolològic propiament dit. Els objectius de l'anàlisi eran: caracteritzar el tipus de combustió, establir la temperatura de la llar i determinar els processos de termoalteració que van afectar els sediments. De l'anàlisi micromorfològica es dedueix que la combustió es va realitzar en unes condicions reductores, arribant a temperatures de fins 600 graus C. però no superiors als 800 graus C. i que aquesta fou intensa però breu.

Indicadores químicos de combustión en un hogar del paleolítico medio del yacimiento de Mediona I (Alt Penedès, Barcelona) / Joan Miquel Lozano, Rafel Simó, Joan O. Grimalt, [et al.]



En: Trabajos de Prehistoria. Madrid, núm. 52 (febrer 1995), p. 145-155 : il.

L'aplicació de l'anàlisi química orgànica a mostres arqueològiques és una tècnica de nou desenvolupament. L'estudi de la fracció lipidica, això és la fracció de matèria extraible mitjançant disolvents orgànics, de restes sedimentàries en jaciments permet recuperar una informació inaccesible a altres tècniques d'identificació aplicades a l'arqueologia. Aquest article descriu de forma comparativa la fracció aromàtica del sediment en l'interior i en l'exterior d'un àrea de combustió en un jaciment paleolític previament excavat. Així mateix, presenta l'anàlisi d'indicadors químics pirogènics amb una tècnica de gran potencial per a la identificació d'àrees de combustió en jaciments on aquests no estan clarament definits (taques sense carbons, agrupació de pedres sense evidències externes de termoalteració, etc) sempre comparant-les amb mostres de sediment no termoalterat del mateix nivell arqueològic.